El passat 9 de març va entrar en vigor la nova Llei de Contractes del Sector Públic, quatre mesos després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Amb aquest norma es traslladen a l’ordenament jurídic espanyol, una sèrie de directives europees de febrer de 2014. Aquesta norma suposa una gran oportunitat per a les pimes i empreses d’economia social, la presència de la qual, es pretén impulsar al mercat de les adjudicacions. Fins ara, set de cada deu euros de la contractació pública són adjudicats a les mateixes deu empreses. Per això, obrir un sector que mou el 20% del PIB europeu o 200.000 milions d’euros a Espanya, presenta una oportunitat de millorar la col·laboració públic-privada, que suposa tot contracte, de manera que la ciutadania rebi obres, béns i serveis de gran qualitat al millor preu.

Entre els objectius de la llei s’inclouen reduir les càrregues administratives i agilitzar els procediments, a més de generalitzar les declaracions responsables, de manera que s’eliminen, obstacles burocràtics i administratius. D’altra banda, s’ha optat per la utilització de mitjans electrònics, la reducció de terminis d’adjudicació i s’ha augmentat la competència per a una major participació de les pimes i s’ha incentivat que els contractes es divideixen en lots per permetre l’accés de companyies de menor grandària a la contractació pública.

A més, s’ha recollit la possibilitat que s’exigeixi a l’empresa que el període de pagament als seus proveïdors no superi determinats límits i no podran ser contractistes els condemnats per corrupció entre particulars. D’igual manera, la nova Llei obliga a les Administracions Públiques a garantir que els contractistes compleixen amb les normes aplicables en matèria mediambiental, social o laboral. A més d’obligar a reservar certs contractes de serveis socials, culturals i de salut a entitats del denominat tercer sector.

Per exemple, la norma preveu també que les administracions reservin entre el 7% i el 10% de determinats tipus de contractes públics per a centres especials d’ocupació, així com a empreses d’inserció o programes en els quals almenys el 30% dels seus empleats siguin persones amb discapacitat. A més, s’ha establert la prohibició de contractar amb l’Administració a empreses amb més de 50 empleats que incompleixin l’obligació de tenir en plantilla, com a mínim, el 2% de treballadors amb discapacitat.

En aquest sentit, la llei també preveu nous mecanismes de control, ja que permetrar a les organitzacions sindicals interposar recurs especial quan pugui deduir-se d’una forma fundada que en l’execució d’un contracte s’incompleixen les obligacions socials o laborals.

Serà necessària la inscripció en el Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades del Sector Públic (o en l’autonòmic corresponent) i mantenir actualitzades les dades. Aquest registre públic recull les dades d’aptitud dels empresaris i facilita l’acreditació dels mateixos per a tots els contractes. En les licitacions tramitades pel nou procediment obert simplificat, només podran participar empreses inscrites en ell.

Les empreses han de donar-se d’alta i manejar la Plataforma de Contractes del Sector Públic (PCSP), pàgina en la qual es publicaran tots els contractes en concurrència que celebri qualsevol entitat del sector públic. Rebre els seus avisos és imprescindible per poder presentar-se dintre del termini i en la forma escaient a les licitacions. Els contractes no anunciats en ella seran nuls. La contractació electrònica és en teoria obligatòria, per la qual cosa els aspirants als contractes han de formar-se per presentar les seves ofertes en format electrònic.

Les societats hauran de disposar del Document Europeu Únic de Contractació, un model de declaració responsable en el qual es carreguen les dades de capacitat, solvència i habilitació professional i s’integraran les referències específiques de cada contracte. Paral·lelament, els empresaris han de fer-se amb certificats i informes de bona execució dels seus treballs anteriors.

Rebre una formació bàsica sobre contractació pública per tenir nocions sobre tipus de contractes i procediments; com analitzar una convocatòria i preparar una oferta; o com completar la solvència pròpia amb mitjans externs pot resultar determinant per a la consecució del contracte.